A més de les activitats físicoesportives dels cavallers (justes, tornejos i passos d'armes), en l'edat mitjana, també es practicava un joc anomenat soule i que deriva de l'harpastum que jugaven els legionaris romans com part del seu entrenament per mantindre's en forma. Es té constància que la soule es practicava a les regions de Normandia i Picardia, al nord França i a Cornualles, al sud d'Anglaterra. Era un joc on s'enfrontaven dos equips, cada equip defensava un lloc determinat i l'objectiu era portar una pilota al lloc defensat per l'equip rival. Per aconseguir-ho es podien utilitzar qualsevol part del cos. Ací teniu un vídeo on ho podeu veure-ho: Una activitat semblant la trobem a Itàlia. Es tracta del calcio storico florentino . Una activitat físicoesportiva que es va recuperar durant la dictadura de Mussolini i que continua jugant-se a l'actualitat. Si teniu accés a Netflix, us recomane que vegeu el documental sencer. Ací teniu el tràil...
El sportwashing es el uso del deporte por parte de gobiernos o grandes empresas para mejorar su imagen pública y desviar la atención de polémicas políticas, sociales o relacionadas con derechos humanos.
ResponEliminaUn ejemplo es el Mundial de Qatar 2022. Con este evento, Qatar buscó reforzar su prestigio internacional a través del fútbol. Sin embargo, se trata de un país que ha sido criticado por la situación de los derechos de las mujeres y del colectivo LGTBI, así como por las duras condiciones laborales de muchos trabajadores migrantes durante la construcción de los estadios, en las que se denunciaron situaciones muy precarias y numerosas muertes.
Otro caso son los Juegos Olímpicos de Pekín 2008. China utilizó este evento como una gran carta de presentación al mundo, mostrando su enorme capacidad económica, organizativa y tecnológica. Sin embargo, detrás de esa imagen de modernidad y éxito, también surgieron críticas internacionales relacionadas con la falta de libertades políticas y la situación de los derechos humanos en el país.
L' sportwashing, és una manera de netejar la imatge de l' esport, és una estratègia per part de les relacions públiques on un estat o una organització utilitza l' esport com a mig de neteja d' alguna situació qüestionable o desvia l' atenció de pràctiques poc ètiques com la violació dels drets humans, la corrupció o polítiques de submissió.
ResponEliminaUn cas clar le tenim amb Qatar, amb el mundial de 2022. Van invertir milions per poder dur a terme el torneig i paral.lelament mataven a poc a poc a la gent a causa de les condicions laborals presents. L' objectiu era totalment econòmic ja que era una zona geopolítica per diversificar l' economia. A més, en tot moment hi havia una manca dels drets de la comunitat LGTBI+ i una gran submissió de la figura de la dona.
D' altra banda, trobem els jocs olímpics de Berlín amb Hitler al capdavant. Els utilitzà per demostrar la superioritat de la raça ària i presentar la millor imatge d' Alemanya pacífica i organitzada a nivell internacional, mentre estava ja preparant-se l' expansió per part dels militars.
L'esportwashing és una manera que els governs, les empreses o les institucions utilitzen per millorar la seua imatge pública. Això passa quan tenen una reputació no massa bona, perquè han fet coses que no estan bé, com violar drets humans, ser corruptes o tindre problemes polítics.
ResponEliminaEn aquest cas, aquests grups busquen vincular-se a esdeveniments esportius importants o a equips de futbol populars. El motiu és que l'esport té valors positius com l'esforç, la unitat i l'èxit, que són vists de manera molt positiva per la gent. Al vincular-se a aquests valors, els governs, les empreses o les institucions intenten canviar la percepció que la gent té d'ells. El que fan és “netejar” la seua imatge, fent que la gent els mire d'una manera més positiva.
Un exemple és el mundial de futbol de Rússia del 2018, utilitzat per millorar la seua imatge internacional i mostrar-se com una potència moderna malgrat les crítiques pel seu context polític.
L'esportwashing és una estratègia on països, empreses o règims utilitzen l'esport per millorar la seva imatge pública. Volen distreure la gent de les coses dolentes que fan, com violar els drets humans o ser corruptes. L'objectiu és que la gent s'oblide dels problemes polítics i se centrin en l'emoció dels esports. Així, aconsegueixen ser acceptats a nivell internacional, cosa que seria molt difícil sense l'esport.
ResponEliminaAixò ha passat moltes vegades al llarg de la història. Per exemple, els Jocs Olímpics de Berlín el 1936 van ajudar el règim nazi a semblar modern. El Mundial de l'Argentina el 1978 va servir per amagar la repressió interna quan l'equip va guanyar. Més recentment, el Mundial de Qatar el 2022 i les inversions de l'Aràbia Saudita en esports com el futbol, el golf i la Fórmula 1 busquen canviar la imatge d'aquests països. L'esport actua com un escut que protegeix aquests països de les crítiques, ja que la gent s'enamora dels seus esports favorits i oblidés els problemes que hi ha al darrere.
El sportwashing es una estrategia de comunicación y de poder que consiste a utilizar el deporte-especialmente grandes eventos,clubes o patrocinios para mejorar la imagen de un país, gobierno o empresa y al mismo tiempo desviar la atención de problemas políticos,sociales o de derechos humanos.
ResponEliminaEste concepto fue utilizado en el Mundial de fútbol de Qatar que quiso dar una imagen modera y futura pero vulneraron los derechos de los trabajadores migrantes y había una gran falta de derechos para las mujeres y colectivos LGTBI.
También en los conocidos Juegos Olímpicos de Berlín de 1936 donde el régimen nazi mostró una imagen de país fuerte,ordenado y superior con unos juegos que se utilizaron como propaganda,escondiendo su política racista y represiva.Otro tipo de sportwashing es la inversión en clubes de fútbol como el PSG,vinculado a Qatar, y el Manchester City,vinculado con los EAU.Estas compras tenían el objetivo de asociar estos países con el éxito,el glamour y la modernidad.
Como conclusión el sportwashing demuestra que el deporte no es solo entretenimiento,sino también un herramienta política e ideológica muy potente.
L’sportwashing és, bàsicament, una operació de maquillatge a escala global. Imagina un govern o una gran institució que té una imatge per terra , ja sigui per corrupció, per no respectar els drets humans o per mètodes autoritaris, i decideix que la millor manera de "netejar" la seva reputació és a través de l'esport. L’objectiu és ben senzill: que quan pensem en aquests països, no ens vinguin al cap els seus problemes polítics, sinó les imatges de estadis increïbles, jugadors estrella i la festa de la grada.
ResponEliminaAixò de fer servir la pilota per desviar l'atenció no és gens nou. Si mirem enrere, els Jocs Olímpics de Berlín 1936 en són el gran exemple. El règim nazi va muntar un espectacle de luxe per convèncer el món que Alemanya era un lloc pacífic i modern, amagant tota la seva maquinària d'odi sota les banderes olímpiques. Anys més tard, va passar una cosa molt semblant amb el Mundial de l'Argentina 1978, mentre la dictadura militar reprimia la seva gent a pocs carrers del camp, feien servir l’eufòria de la victòria per dir-li al món que tot anava bé i que els argentins eren feliços.
Avui dia, la jugada continua però amb altres protagonistes. Casos com el de Qatar amb el passat Mundial o l’estratègia actual de l’Aràbia Saudita , que està comprant clubs europeus i fitxant els millors jugadors del planeta segueixen el mateix guió. Volen que veiem un país obert i ple de luxe a través del futbol, aconseguint una acceptació que no obtindrien de cap altra manera. En el fons, l'sportwashing funciona perquè la nostra passió per l'esport és tan forta que, a vegades, ens fa oblidar què està passant realment fora de l'estadi.
El sportwashing es una estrategia que usan gobiernos o empresas con mala reputación para mejorar su imagen pública. Quieren que la gente se olvide de problemas como la falta de derechos humanos, la corrupción o los conflictos políticos.
ResponEliminaEsta estrategia se basa en asociarse con los valores positivos del deporte, como el esfuerzo o la unión. De esta manera, generan una percepción más favorable.
Detrás de grandes eventos deportivos financiados por estos actores, no solo hay interés deportivo. También hay objetivos políticos y de prestigio internacional. Al organizar competiciones o invertir en equipos, proyectarán una imagen moderna y exitosa. Así, ocultan o minimizan las críticas.
Hay varios casos históricos que ilustran esto. Los Juegos Olímpicos de Berlín 1936 fueron utilizados por Adolf Hitler como propaganda del régimen nazi.
El Mundial de Fútbol de Qatar 2022 también generó críticas. La gente criticó que mejorara la imagen del país pese a las denuncias sobre derechos laborales.
Países como Arabia Saudí han invertido en competiciones y clubes deportivos con el mismo objetivo.
En definitiva, el sportwashing utiliza el deporte como una herramienta de influencia. Su objetivo es mejorar reputaciones y desviar la atención de problemas más controvertidos.
El sportwashing es una estrategia que usan algunos países, gobiernos o empresas para mejorar su imagen a través del deporte y hacer que la gente preste menos atención a problemas como la falta de derechos humanos, la corrupción o conflictos políticos. Utilizan el deporte porque transmite valores positivos como el esfuerzo, la unión o el éxito, y eso ayuda a dar una imagen más favorable.
ResponEliminaEsto se puede ver cuando un país organiza grandes eventos deportivos, compra clubes o invierte mucho dinero en competiciones para ganar prestigio y reconocimiento.
Un ejemplo muy conocido son los Juegos Olímpicos de Berlín de 1936, que el régimen nazi utilizó para mostrar una imagen fuerte y moderna de Alemania, escondiendo su política represiva. Otro caso fue el Mundial de Argentina de 1978, que sirvió para mejorar la imagen de la dictadura mientras había represión en el país.
Un ejemplo más actual es el Mundial de Qatar 2022, donde el país quiso proyectar una imagen moderna, aunque recibió muchas críticas por las condiciones de los trabajadores migrantes y la falta de derechos para algunos colectivos. También Arabia Saudí está haciendo algo parecido invirtiendo en fútbol, Fórmula 1 o golf para mejorar su imagen internacional.
En resumen, el sportwashing consiste en usar el deporte como una forma de “lavar” la imagen de un país o institución y ocultar problemas que hay detrás. Demuestra que el deporte no es solo entretenimiento, también puede tener intereses políticos y sociales.
L'sportwashing és l'ús de l'esport per millorar la imatge d'un país o govern i tapar crítiques (com vulneracions de drets humans), aprofitant el prestigi i la visibilitat internacional que genera.
ResponEliminaPer exemple, Qatar amb la Copa del Món de Futbol 2022 va projectar modenitat malgrat les crítiques laborals i socials del règim qatarí; Rússia amb els JJOO d'Hivern de Sotxi 2014 o el Mundial 2018 a Rússia per reforçar el seu poder internacional.
En resum, és un estratègia per "rentar" la imatge internacional d'un país o la reputació mitjançant l'esport.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaL'sportwashing és una estratègia de relacions públiques on un estat o una corporació utilitza l'esport per "netejar" una reputació tacada per violacions dels drets humans, corrupció o pràctiques poc ètiques. L'objectiu és senzill: que quan el món pense en aquell país, no recorde la repressió o la manca de llibertats, sinó l'espectacle, la modernitat dels estadis i l'emoció dels gols.
ResponEliminaAquesta pràctica opera a través de tres mecanismes psicològics i socials:
Transferència de valors: Es busca que els valors positius de l'esport (esforç, superació, noblesa) s'associïn automàticament a la marca o al país que el finança.
Normalització: En organitzar esdeveniments d'elit, el país es presenta com un "soci global" fiable i modern, integrant-se en la comunitat internacional malgrat les crítiques polítiques.
Distracció: L'atenció mediàtica es desvia cap als resultats esportius, generant un soroll positiu que tapa les denúncies de les organitzacions internacionals (com Amnistia Internacional).
Alguns exemples són:
1. Jocs Olímpics de Berlín (1936)
És el cas fundacional. El règim nazi va utilitzar els Jocs per presentar una imatge de l'Alemanya d'Hitler com una nació pacífica, organitzada i superior. Tot i que l'atleta negre Jesse Owens va desmuntar la teoria de la supremacia ària guanyant quatre medalles d'or, el règim va aconseguir que bona part de la premsa internacional de l'època lloés la "magnífica organització".
2. Mundial de Futbol de l'Argentina (1978)
Mentre la dictadura militar de Videla torturava i feia desaparèixer persones a pocs metres de l'estadi Monumental, el govern utilitzava el lema "Los argentinos somos derechos y humanos". El triomf de la selecció argentina va ser explotat per la junta militar per generar un sentiment d'unitat nacional i silenciar la dissidència interna davant la mirada del món.
3. El model modern: Qatar i l'Aràbia Saudita
Qatar 2022: El Mundial de futbol va ser el colofó d'una dècada d'inversions massives per situar el petit emirat al mapa. Malgrat les crítiques per les condicions laborals dels treballadors migrants (el sistema kafala) i els drets del col·lectiu LGTBIQ+, l'esdeveniment va acabar sent un èxit logístic que va reforçar el poder geopolític del país.
Aràbia Saudita: Amb el pla "Vision 2030", el país està invertint milers de milions en el fitxatge de jugadors estrella (Cristiano Ronaldo, Neymar), la creació del circuit de golf LIV i la compra de clubs com el Newcastle United. L'objectiu és diversificar la seva economia i suavitzar la imatge d'un règim acusat de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi.
Sportwashing és l'ús de l'esport per a millorar la seua reputació i fer que s'obliden les crítiques o problemes que tenen, com a violacions als drets humans o disputes polítiques. En comptes d'enfocar-se únicament en l'esport, busquen "netejar la seua reputació" mitjançant esdeveniments o equips bastant famosos.
ResponEliminaUn cas clar és el Mundial de Qatar 2022, que va ser objecte de nombroses crítiques a causa de les condicions laborals que estaven sotmesos els treballadors (arribant a la mort), però que també va contribuir a projectar una imatge actualitzada del país. Això també ocorre a Aràbia Saudita, que està realitzant grans inversions en futbol i altres disciplines esportives per a elevar el seu prestigi a nivell internacional. El cas del PSG és un altre exemple; este equip, finançat per Qatar, també contribuïx a difondre esta imatge mitjançant el futbol, considerat com l'esport rei.
En resum, este concepte és una manera de tapar les veritats que passen en un país a través dels diners, així netejant la seua imatge i fer-se veure com alguna cosa que no són.
El sportwashing es una estrategia mediante la cual gobiernos o grandes empresas intentan mejorar su imagen pública asociándose con el deporte. Lo hacen organizando grandes eventos, comprando clubes o patrocinando competiciones con gran visibilidad internacional, con el objetivo de desviar la atención de problemas como vulneraciones de derechos humanos o corrupción.
ResponEliminaUn caso muy conocido es la Copa del Mundo de la FIFA 2022. Qatar invirtió enormes recursos para organizar el torneo y proyectar una imagen de modernidad y prestigio global, aunque recibió críticas por las condiciones laborales de los trabajadores migrantes y la falta de libertades civiles.
Otro ejemplo es la compra del Newcastle United por un fondo vinculado a Arabia Saudí. Esta operación ha sido interpretada como una forma de mejorar la reputación internacional del país a través del éxito deportivo y la conexión emocional que genera el fútbol entre los aficionados.
El sportwashing es una estrategia por la que gobiernos utilizan el deporte sobre todo eventos muy mediáticos o equipos importantes para mejorar su imagen internacional. Así, se asocian con valores positivos como el éxito o la unidad, mientras desvían la atención de problemas como la falta de libertades o vulneraciones de derechos humanos.
ResponEliminaUn ejemplo histórico son los Juegos Olímpicos de Berlín 1936, utilizados por el régimen de Adolf Hitler como herramienta de propaganda. Otro caso son los Juegos Olímpicos de Pekín 2008, donde China proyectó una imagen de modernidad y poder, a pesar de las críticas por la falta de derechos y libertades.
También destaca la compra del Newcastle United por parte de un fondo vinculado a Arabia Saudí, con el objetivo de mejorar su imagen a través del fútbol.
L'sportwashing és una pràctica que actua a diversos nivells. El primer d'ells seria la normalització, en el que un estat autoritari es presenta com un soci global aparentment normal i modern en acollir esdeveniments d'elit. A continuació, parlarem de la distracció, on els titulars sobre repressió política són substituïts per titulars sobre gols, rècords o estadis de luxe. Finalment, destaquem que l'esport genera una connexió emocional amb l'audiència, cosa que la política mai podria aconseguir al mateix nivell.
ResponEliminaAl llarg de la història destaquen molts casos d'sportwashing, però a mi m'agradaria comentar el primer d'aquests. Durant el règim nazi, Adolf Hitler va utilitzar els Jocs per projectar una imatge de superioritat, ordre i pau, intentant tapar les seues polítiques antisemites i militaristes.
També m'agradaria destacar un dels casos més recents, com és el Mundial de Qatar 2022, ja que este país va invertir milers de milions per acollir el torneig, però va rebre moltes crítiques sobre la mort de milers d'obrers migrants surant la construcció d'infraestructures, la falta de drets per al col·lectiu LGTBI i les dones i la compra de vots per a la seua elecció.
Si entenem que l'esport és una ferramenta amb un poder d'unió i visibilitat immens, hem de comprendre també que eixe poder pot ser utilitzat de manera perversa. L'sportwashing, que significa llavat d'imatge, consisteix exactament en això: l'ús de grans esdeveniments, equips o figures esportives per a netejar la reputació negativa d'un Estat o empresa, normalment per qüestions de violacions dels Drets Humans o falta de llibertats democràtiques.
ResponEliminaL'objectiu és que, quan el món pense en eixe país, no recorde la repressió o l'odi cap a determinats col·lectius, sinó l'espectacle, l'alegria del triomf i la modernitat dels seus estadis. És una forma de manipulació ideològica que busca que "tothom accepte" un règim pel simple fet que organitza bé un Mundial o patrocina el nostre equip favorit.
Tenim dos casos molt coneguts com la recient lectura del llibre del Mundial de Qatar 2022 o les olimpiaes a Berlín.
El Mundial de Qatar 2022: És potser el cas més comentat recentment. Un país amb lleis que criminalitzen l'homosexualitat i on els drets de les dones i dels treballadors migrants han estat sota el focus de la crítica internacional. En organitzar el Mundial, Qatar va buscar una obertura visual al món, intentant que el futbol ocultara una ideologia d'estat que, com bé deies, es basa en la discriminació per gènere o condició sexual.
Els Jocs Olímpics de Berlín 1936: Un exemple històric i dolorós. El règim nazi va utilitzar les Olimpíades per a mostrar una imatge de pau, ordre i "superioritat" davant del món, mentre ja estava implementant la seua ideologia d'odi racial. Per sort, la història recorda a Jesse Owens, l'atleta negre que va guanyar quatre medalles d'or, trencant la narrativa de la supremacia ària en la mateixa cara de Hitler.
El sportswashing es una estrategia política donde regímenes con reputaciones cuestionables utilizan el deporte de élite para lavar su imagen pública y desviar la atención, como las violaciones de derechos humanos. A través de la organización de grandes eventos o la compra de clubes, buscan asociarse con los valores positivos del deporte para normalizar su estatus, tal como se ha visto históricamente en los Juegos Olímpicos de Berlín 1936, el Mundial de Argentina 1978 o, más recientemente, en las inversiones de países como Qatar y Arabia Saudí en el fútbol y la Fórmula 1.
ResponEliminaL'sportwashing és fer servir l'esport com una cortina de fum. Governs amb mala fama (que no respecten els drets humans) paguen milions per organitzar mundials o fitxar estrelles per tal que el món parli de gols i no de les seves injustícies.
ResponEliminaCasos clars: Alemanya 1936: Hitler va usar els Jocs Olímpics per mostrar una imatge falsa de pau; Argentina 1978: La dictadura va fer el Mundial per tapar la repressió i els desapareguts; Qatar 2022: Van usar el futbol per netejar la seva imatge sobre els drets laborals i de les dones;Aràbia Saudita: Avui dia compren clubs i organitzen tornejos per semblar un país modern i turístic.
És, bàsicament, netejar una cara bruta amb una pilota.
L'sportwashing consisteix en utilitzar l'esport per millorar la imatge pública d'un govern o país que té una reputació negativa, normalment per violacions dels drets humans, corrupció o manca de llibertats.
ResponEliminaL'objectiu és que la gent associe eixe país amb valors positius com l'èxit, la modernitat o l'esforç, i oblide els problemes reals que hi ha darrere.
Un exemple molt clar és Qatar. Per una banda, va organitzar el Mundial de Futbol del 2022, on va invertir milions en estadis i infraestructures per projectar una imatge de país modern i obert al món. No obstant això, durant la construcció van morir milers de treballadors migrants en condicions laborals molt precàries, i el país segueix sense respectar els drets del col·lectiu LGTBI ni de les dones. Per altra banda, Qatar també patrocina equips de futbol com el PSG, utilitzant el futbol, l'esport més popular del món, per difondre la seua imatge a escala global.
En definitiva, l'sportwashing demostra que l'esport pot ser una poderosa eina de manipulació per tapar realitats que mai haurien de quedar amagades.
El sportwashing es cuando un país con mala reputación por sus políticas o falta de libertades usa el deporte para mejorar su imagen. Gastan mucho dinero en eventos como el Mundial de Qatar o en fichar a jugadores estrella en la liga de Arabia Saudí. El objetivo es que el mundo solo hable de fútbol y se olvide de sus problemas internos.
ResponEliminaTambién ocurrió con los Juegos Olímpicos de Pekín. Allí, el éxito deportivo sirve como fachada para parecer un país moderno y abierto. Es simplemente marketing para que la gente asocie su nombre con trofeos y no con sus problemas.