El naixement d'esports fora del Regne Unit
Comenta alguns exemples d’esports nascuts (a finals del segle XIX i principis del XX) fora del context del Regne Unit.
Què és la ideologia? Hi ha ideologies específicament relacionades amb l'esport? Comenta-les
Què entenem per ideologia i com influeix en la manera d’interpretar el món? L’esport, lluny de ser neutral, també pot reflectir valors, creences i interessos concrets. Hi ha ideologies específicament vinculades a l’esport i com es manifesten?
Al finals del segle XIX i principis del segle XX, l'esport es comença a desenvolupar fora del Regne Unit, normalment vinculat amb l'educació, modernització i contextos socials propis de cada país.
ResponEliminaEl bàsquet va ser un dels esports que es va crear fora del Regne Unit, va estar ccreat per James Naismith als Estats Units en 1891 i va ser crear amb una finalitat pedagògica dins del YMCA. Aquest espor no prové d'un joc tradicional i és una creació reglada que reflecteix la racionalització de l’activitat física en la societat moderna.
Un altre esport que va ser creat fora del Regne Unit va ser el Handbol, creat per Holger Nielsen, un profesor de Gimnasia, a Dinamarca al 1898. Mostra com l’esport pot estar influït per projectes educatius i ideologies nacionals, més enllà del model britànic.
Finalment, tenim el Judo que va ser per Jigoro Kano al Japó a l'any 1882, és una adaptació moderna d’una art marcial tradicional amb finalitats educatives. Representa el procés d’esportivització fora d’Occident.
A finals del segle XIX i inicis del segle XX també es van desenvolupar diversos esports fora del context del Regne Unit, especialment als EEUU i altres països.
ResponEliminaPer exemple, el bàsquet va ser creat el 1891 per James Naismith a Massachussets com una activitat d'interior per a l'hivern, mentre que el voleibol va sorgir el 1895 de la mà de William G.Morgan amb un enfocament menys intens que el bàsquet.
Un altre esport que podem parlar es del beisbol, tot i tindre antecedents europeus, es va consolidar i reglamentar als EEUU durant el segle XX fins a convertir-se en un esport modern.
Per últim, a França es va desenvolupar el ciclisme competitiu amb proves emblemàtiques com el Tour de França (1903), i als EEUU també va emergir el bàsquet universitari i altres disciplines modernes.
Aquests exemples mostren com, paral.lelament al domini britànic en la codificació esportiva, altres països van contribuir de manera decisiva a la diversificació i expansió de l'esport contemporani.
A finals del segle XIX i inicis del XX no tots els esports moderns van nàixer al Regne Unit; també en van aparéixer en altres països, sovint influïts pel model esportiu britànic però amb característiques pròpies.
ResponEliminaAl Canadà es va desenvolupar l'hoquei sobre gel, adaptant els jocs europeus a les condicions climàtiques del país.
Al Japó, es van modernitzar i esportivitat pràctiques tradicionals com el judo, creat per Jigoro Kano el 1882,que combina tradició i reglamentació moderna.
Un altre, com el beisbol es va dur a terme als Estats Units a partir de jocs tradicionals europeus, convertint-se ràpidament en un esport nacional amb regles pròpies i lligues organitzades.
També l'handbol té origen a països com Alemanya i Dinamarca, on es va estructurar com a esport reglamentat a inicis del segle XX, especialment en l’àmbit escolar.
Com a conclusió estos exemples d'esports fora del Regne Unit mostren uns esports moderns que van sorgir en contextos educatius, socials o adaptats al medi.
A finales del siglo XIX, el predominio británico en la reglamentación deportiva se vio desafiado por la aparición de nuevas disciplinas en Norteamérica y el norte de Europa, impulsadas por el clima y la búsqueda de una identidad. Estados Unidos fue clave con la creación del baloncesto y el voleibol como alternativas de interior para los meses de invierno, mientras que el béisbol se consolidaba como su principal referente cultural frente a los juegos de origen inglés. También, en Alemania y Dinamarca, se sentaron las bases del balonmano.
ResponEliminaEl automovilismo nace a finales del siglo XIX en Francia, cuando aparecen los primeros automóviles y se empiezan a organizar carreras para probar qué coches eran más rápidos y más resistentes. Una de las primeras carreras fue la París-Ruan de 1894, organizada por el periódico francés Le Petit Journal.
ResponEliminaAl principio no eran carreras como las actuales, sino pruebas de resistencia y fiabilidad, porque lo importante era demostrar que el coche podía recorrer largas distancias sin romperse. Con el tiempo se empezaron a hacer carreras de velocidad y circuitos, y así nació el automovilismo como deporte.
El esquí surgió como un medio de transporte en las regiones nevadas de Noruega y Suecia, usado durante siglos para desplazarse y cazar. A finales del siglo XIX se convirtió en deporte moderno gracias a pioneros como Sondre Norheim, que desarrolló técnicas y fijaciones que permitían mayor control. Se empezaron a organizar competiciones de fondo y salto de esquí, especialmente en Noruega, y con el tiempo el deporte se extendió a Europa central y América del Norte, hasta incorporarse a los Juegos Olímpicos de invierno en 1924.
Un ejemplo destacado es el baloncesto, creado en 1891 por James Naismith en Estados Unidos. Este deporte nació en un contexto educativo, con el objetivo de mantener activos a los estudiantes durante el invierno, lo que muestra cómo el deporte también podía surgir con fines pedagógicos.
ResponEliminaOtro caso importante es el voleibol, desarrollado en 1895 por William G. Morgan, también en Estados Unidos. En este caso, se buscaba una alternativa menos física que el baloncesto, lo que refleja cómo los deportes se adaptaban a diferentes necesidades y públicos.
En Europa, el balonmano tiene sus orígenes en países como Alemania y Dinamarca a finales del siglo XIX y principios del XX. Este deporte evolucionó a partir de juegos tradicionales y fue posteriormente reglamentado, mostrando el proceso de institucionalización típico del deporte moderno.
También podemos mencionar el judo, creado en 1882 por Jigoro Kano en Japón. Aunque parte de artes marciales tradicionales, Kano lo transformó en un deporte con valores educativos y normas claras, integrándolo en el sistema moderno.
A finals del segle XIX i a principis del segle XX van aparèixer diversos esports moderns fora del Regne Unit, relacionats amb els canvis socials i educatius de l’època. Als Estats Units es va crear el bàsquet l’any 1891 per James Naismith, amb l’objectiu de practicar esport en espais tancats durant l’hivern. També hi va néixer el voleibol, inventat per William G. Morgan dins la YMCA. En aquest mateix país es va consolidar el beisbol professional amb la creació de la National League. Al Japó, Jigoro Kano va fundar el judo el 1882, convertint una art marcial tradicional en un esport modern. A Europa continental també es va desenvolupar el ciclisme competitiu, destacant el Tour de France (1903). Tot plegat demostra que l’esport modern va ser un fenomen internacional i no exclusiu del món britànic.
ResponEliminaA finals del segle XIX i principis del XX, el desenvolupament de l’esport modern no es va limitar al Regne Unit. En altres països van aparèixer nous esports adaptats al context social, educatiu, cultural o climàtic, sovint amb una orientació més popular i oberta al professionalisme.
ResponElimina- Bàsquet a Estats Units (1891)
Creat en un centre educatiu per ser practicat a l’interior durant l’hivern. És un esport dinàmic, col·lectiu i fàcil d’organitzar, pensat amb una clara finalitat educativa i social.
- Voleibol a Estats Units (1895)
Naix com una alternativa més suau al bàsquet, destinada a persones adultes i a la pràctica recreativa. Destaca per la seva accessibilitat i adaptabilitat a diferents edats.
- Beisbol modern a Estats Units (finals s. XIX)
Es consolida com a esport nacional i de masses. Està fortament vinculat al professionalisme, l’espectacle i les classes populars, amb una gran presència de públic i competicions organitzades.
- Hoquei sobre gel a Canadà (finals s. XIX)
Sorgit de l’adaptació de jocs europeus a les condicions climàtiques hivernals. Es converteix en un element clau de la identitat canadenca i en un esport molt popular.
- Judo a Japó (1882)
Creat a partir d’arts marcials tradicionals, però estructurat com a esport modern. Té una forta dimensió educativa i moral, combinant disciplina, respecte i formació del caràcter.
Alguns esports nascuts fora del Regne Unit a finals del segle XIX i principis del XX són, per exemple, el patinatge artístic sobre gel modern als Estats Units i Canadà, que es va començar a organitzar com a esport competitiu amb regles i puntuacions.
ResponEliminaTambé destaca el handbol modern, que es va desenvolupar a Alemanya i països d’Europa central a principis del segle XX, passant de jocs tradicionals a una modalitat reglada i escolar.
Un altre exemple és el hockey sobre herba modern, que encara que té orígens antics, es va estructurar com a esport organitzat en països com els Països Baixos i Alemanya en aquesta època.
En general, aquests esports mostren com el model esportiu modern es va expandir per Europa i Amèrica adaptant-se a diferents cultures.
A finales del siglo XIX y principios del XX a pesar de la gran influencia de Reino Unido, no todos los deportes nacieron en este, si no que también surgieron otros muy importantes en distintos países.
ResponEliminaEn EEUU aparecieron el baloncesto (1891) y el voleibol (1895), creados como actividades para practicar en interiores y que luego se hicieron muy populares en todo el mundo. También el béisbol se consolidó allí.
En Europa, el balonmano, en Alemania como una evolución de juegos anteriores.
En Asia, destaca el judo en Japón y el taekwondo en Corea, con raíces tradicionales pero se convirtió en deporte moderno.
En general, a pesar de la gran presencia del Reino Unido como gran precursor de muchísimos deportes, podemos ver que otros muchos nacen en otros países y en diferentes continentes, dejando así de lado la centralización en este primer país.
A finals del segle XIX i inicis del XX també es van crear esports importants fora del Regne Unit. Alguns exemples destacats són:
ResponEliminaEl bàsquet va ser inventat el 1891 als Estats Units per James Naismith com una activitat d’interior per als estudiants. Poc després, el 1895, William G. Morgan va crear el voleibol, pensat com una alternativa menys intensa.
Al Japó, el 1882, Jigoro Kano va fundar el judo, transformant tècniques tradicionals en un esport modern amb valors educatius.
Finalment, a Canadà es va desenvolupar l’hoquei sobre gel modern, amb regles i competicions organitzades a finals del segle XIX.
Aquests casos mostren com l’esport modern també es va expandir i consolidar fora del món britànic.
Alguns esports que van nàixer fora del Regne Unit en eixa època són, per exemple:
ResponElimina- El bàsquet, creat als Estats Units per James Naismith, pensat com un esport educatiu per a joves.
- El voleibol, també als Estats Units, creat per William G. Morgan, amb una idea més tranquil·la i menys agressiva.
- El beisbol, molt popular als Estats Units, que es va convertir en un esport professional molt prompte.
Estos exemples mostren que fora del Regne Unit també es creaven esports, molts d’ells relacionats amb l’educació i amb una visió més moderna i organitzada.
Crec que, a més de destacar només exemples concrets, és interessant veure que molts esports nascuts fora del Regne Unit, com el baloncesto o el voleibol, van sorgir en contextos educatius amb una finalitat clara, com practicar esport en espais tancats o adaptar-se a diferents públics.
ResponEliminaPersonalment, pense que això mostra una diferència important, ja que mentre al Regne Unit molts esports provenien de jocs tradicionals, en altres països es creen de manera més planificada i racional. Això es pot relacionar amb la racionalització de l’esport modern.
En definitiva, aquests esports no només amplien el mapa esportiu, sinó que introdueixen una nova manera d’entendre’l.
Tot i que molts esports actuals vénen del Regne Unit, també hi ha alguns molt importants que van començar en altres llocs a finals del segle XIX i principis del XX. Per exemple, el bàsquet va ser creat als Estats Units per James Naismith el 1891 com una activitat per a l'escola i es va estendre molt ràpid per tot el món. Un altre exemple és el voleibol, que també es va inventar als Estats Units, però en aquest cas ho va fer William G. Morgan el 1895, més com una activitat per divertir-se i menys exigent que el bàsquet. Fora d'Amèrica del Nord, el judo és un altre esport que va sorgir, concretament al Japó, on Jigoro Kano el va crear el 1882, i combina les arts marcials tradicionals amb l'exercici físic.
ResponEliminaHacia finales del siglo XIX y principios del siglo XX, no todos los deportes modernos nacieron en el Reino Unido. También surgieron en otros países, relacionados con distintos contextos sociales y culturales.
ResponEliminaUn ejemplo es el baloncesto, este se creó en Estados Unidos en el año 1891. Fue pensado como un deporte de interior para practicar en las escuelas, con una función educativa.
Otro caso es el voleibol. El voleibol también es originario de Estados Unidos, y surgió a finales del siglo XIX. Se creó como una actividad menos intensa, pero igualmente útil para el desarrollo físico.
También destaca el fútbol americano. El fútbol americano se desarrolló en Estados Unidos a partir del rugby, aunque con características propias, este tuvo mucha importancia en el ámbito universitario.
Además, en Europa encontramos deportes como el balonmano, que se desarrolló en países como Alemania y los países nórdicos a comienzos del siglo XX.
Estos ejemplos demuestran que, aunque el Reino Unido tuvo un papel clave en el origen de muchos deportes modernos, otros países también crearon y adaptaron deportes según sus necesidades. Muchas veces, estos deportes estaban vinculados a la educación y las instituciones escolares.
Tot i que el Regne Unit és considerat el "bressol" dels esports moderns (futbol, rugbi, tennis), el tombant del segle XIX al XX va ser una època d'explosió creativa a tot el món. Molts esports van néixer com a resposta a necessitats específiques: educació física en climes freds, expressió d'identitats nacionals o la voluntat de crear alternatives menys violentes als jocs britànics.
ResponEliminaEl Bàsquet (Estats Units, 1891)
Creat per James Naismith, un professor d'educació física canadenc a l'International YMCA Training School de Massachusetts.
El Voleibol (Estats Units, 1895)
Només quatre anys després del bàsquet, William G. Morgan va inventar el "Mintonette".
El Judo (Japó, 1882)
Creat per Jigoro Kano, el judo és un exemple perfecte de com una tradició antiga es modernitza per convertir-se en esport educatiu.
El Beisbol (Estats Units, mitjans del segle XIX)Tot i que té orígens en jocs de bitlles i pilota europeus, la seva reglamentació moderna i la seva explosió com a "espectacle de masses" són netament nord-americanes.
L'Handbol (Alemanya/Escandinàvia, principis del XX)
Tot i que hi havia versions prèvies a Dinamarca, l'handbol modern (Feldhandball) es va codificar a Alemanya cap al 1917 per Max Heiser i Karl Schelenz.
En aquest periode, molts esports van nàixer o es van consolidar fora del Regne Unit, sovint a partir de jocs locals o de noves normes que es van anar fixant.
ResponEliminaUn exemple clar és el bàsquet, creat als Estats Units per James Naismith com un esport pensat per practicar-se en espais tancats durant l’hivern. El voleibol, que també va nàixer a Estats Units com una activitat més suau que el bàsquet.
A Amèrica del Sud destaca el futbol modern en països com Argentina i Brasil, que tot i arribar des d’Anglaterra, es va desenvolupar molt ràpidament i va acabar convertint-se en una part essencial de la seua identitat esportiva.
Un altre cas és el judo, que es va crear al Japó a partir de tècniques tradicionals de lluita, però amb normes modernes i una visió educativa i disciplinària.
En resum, fora del Regne Unit van sorgir o es van consolidar esports que adaptaven idees existents o creaven noves formes de competició segons la cultura i les necessitats de cada país.
A finals del segle XIX i principis del XX, l’esport modern no només es va desenvolupar al Regne Unit, sinó que també van aparéixer noves disciplines en altres països amb característiques pròpies.
ResponEliminaUn exemple clar és el bàsquet, creat als Estats Units per James Naismith l’any 1891, amb una finalitat educativa i pensat per practicar-se en espais tancats durant l’hivern. En la mateixa línia, el voleibol va ser inventat el 1895 per William G. Morgan com una alternativa menys intensa, mostrant com l’esport també s’adaptava a diferents necessitats socials.
D’altra banda, al Japó es va crear el judo per Jigoro Kano el 1882, que transforma una art marcial tradicional en un esport modern amb normes i valors educatius. A Europa, esports com el handbol es van desenvolupar a Alemanya i Dinamarca, especialment en l’àmbit escolar, seguint un procés de reglamentació similar. En conclusió, aquests exemples demostren que l’esport modern va ser un fenomen internacional, que es va expandir i adaptar a diferents contextos culturals, educatius i socials més enllà del model britànic.
A finales del siglo XIX y principios del XX, muchos deportes modernos nacieron fuera del Reino Unido como parte de procesos educativos y sociales en otros países. Un ejemplo claro es el baloncesto, creado en 1891 en Estados Unidos por James Naismith como una actividad indoor para estudiantes. Otro caso es el voleibol, inventado en 1895 también en EE. UU. por William G. Morgan, con la idea de ofrecer un deporte menos físico que el baloncesto.
ResponEliminaEn Asia destaca el judo, desarrollado en Japón en 1882 por Jigoro Kano, que combinaba técnica física con formación moral y educativa. También en Europa continental surgieron deportes o se consolidaron variantes modernas, como el hockey sobre hielo en Canadá o el desarrollo del balonmano en Alemania a principios del siglo XX. En conjunto, estos ejemplos muestran cómo el deporte moderno no fue exclusivo del Reino Unido, sino un fenómeno global ligado a la educación, la modernización y la creación de nuevos sistemas de valores.
Encara que el Regne Unit va ser el bressol de molts esports moderns, a finals del segle XIX i principis del XX van nàixer esports molt importants en altres parts del món.
ResponEliminaEl cas que més em crida l'atenció és el bàsquet, creat als Estats Units el 1891 per James Naismith. El curiós és que no va sorgir d'un joc tradicional, sinó que va ser inventat de zero amb una finalitat educativa: que els estudiants pogueren fer esport en espais tancats durant l'hivern. Poc després, el 1895, William G. Morgan va crear el voleibol amb una idea semblant però per a un públic menys exigent físicament.
Al Japó, Jigoro Kano va crear el judo el 1882, que és un exemple diferent perquè partia d'arts marcials tradicionals però les va transformar en un esport modern amb normes i valors educatius clars.
El que trobo interessant d'estos exemples és que molts d'estos esports van nàixer en contextos escolars o educatius, cosa que demostra que l'esport modern no era exclusiu del Regne Unit, sinó un fenomen global.
Un ejemplo que me parece especialmente interesante es el judo, creado en Japón en 1882 por Jigoro Kano. Lo curioso es que Kano no inventó algo desde cero, sino que tomó las antiguas artes marciales del jiu-jitsu y las reordenó con una lógica moderna: reglas claras, valores educativos, y una idea de fondo que iba más allá de pelear. Para él, el judo tenía que servir para formar personas, no solo luchadores. Eso lo diferencia bastante del modelo británico, donde los deportes nacieron más del ocio y la competición entre colegios de élite.
ResponEliminaLo que también llama la atención es el contexto: Japón estaba en plena modernización durante esa época, intentando abrirse al mundo sin perder su identidad. El judo encajaba perfectamente en eso, era una forma de decir que también ellos tenían su propia tradición deportiva, seria y organizada, sin necesidad de copiar a los ingleses.
Un deporte que nació con una filosofía detrás, y eso se nota todavía hoy en cómo se enseña.
A finales del siglo XIX y principios del XX, aunque el Reino Unido fue muy importante en el desarrollo del deporte moderno, también surgieron deportes en otros países con características propias.
ResponEliminaUn ejemplo es el baloncesto, creado en 1891 por James Naismith en Estados Unidos. Nació en un contexto educativo, como una forma de hacer ejercicio en espacios cerrados durante el invierno, y poco a poco se fue extendiendo por escuelas y universidades.
Otro caso es el voleibol, inventado en 1895 por William G. Morgan. En un principio se pensó como un deporte más tranquilo que el baloncesto, pero con el tiempo se convirtió en una práctica muy popular en todo el mundo.
También destaca el judo, creado en Japón por Jigoro Kano. En este caso, no solo es un deporte, sino que también tiene una parte educativa muy importante, basada en valores como el respeto, la disciplina y el autocontrol.
A finals del segle XIX i principis del XX van aparèixer diversos esports fora del Regne Unit relacionats amb els canvis socials i culturals de cada país. Per exemple, el judo va nàixer al Japó gràcies a Jigoro Kano, que va transformar tècniques tradicionals de combat en un esport basat en la disciplina i el respecte. També al Japó es va modernitzar el karate, vinculat a la defensa personal i als valors tradicionals japonesos. Als Estats Units van sorgir esports com el bàsquet, creat per James Naismith el 1891, i el voleibol, inventat per William G. Morgan el 1895, pensats com a activitats físiques educatives. A França, Pierre de Coubertin va impulsar els Jocs Olímpics moderns amb la idea de fomentar la convivència i l’esperit esportiu internacional. Aquests esports mostren com diferents societats van crear pràctiques esportives adaptades als seus valors i necessitats.
ResponEliminaA finales del siglo XIX y principios del XX, aunque el Reino Unido fue el país más importante en el nacimiento del deporte moderno, también surgieron nuevos deportes en otros lugares del mundo adaptados a diferentes necesidades educativas y sociales.
ResponEliminaUno de los ejemplos más importantes es el baloncesto, creado en Estados Unidos por James Naismith en 1891. Nació con una finalidad educativa, ya que buscaba una actividad física para practicar en interiores durante el invierno. Poco después apareció también el voleibol, inventado por William G. Morgan en 1895, pensado como un deporte menos intenso y más accesible.
También en Europa continental aparecieron deportes como el balonmano, desarrollado en Alemania y Dinamarca. El balonmano moderno se formalizó a finales del siglo XIX y principios del XX en el norte de Europa . Aunque sus raíces se remontan a juegos anteriores, el profesor danés Holger Nielsen introdujo el "Haandbol" en 1898, mientras que el reglamento oficial de campo se consolidó en Alemania hacia 1917-1919.
Entre finals del segle XIX i començaments del XX, molts països fora del Regne Unit van crear o desenvolupar esports nous relacionats amb les necessitats socials i culturals de cada lloc. Aquests esports sovint buscaven finalitats educatives, recreatives o professionals.
ResponEliminaUn exemple important és el bàsquet, creat als Estats Units l’any 1891. Va nàixer dins d’un entorn escolar amb la intenció d’oferir una activitat física que es poguera practicar en espais interiors durant l’hivern. Amb el temps es va convertir en un esport molt popular gràcies al seu ritme ràpid i al treball en equip.
També als Estats Units va aparéixer el voleibol, uns anys després. Aquest esport es va crear com una activitat menys intensa que el bàsquet i pensada perquè persones de diferents edats pogueren practicar exercici de manera recreativa i saludable.
El beisbol modern es va consolidar igualment als Estats Units, especialment com un esport professional i d’espectacle. Va arribar a ser molt seguit per les classes populars i va destacar per les grans competicions i l’assistència massiva de públic.
Al Canadà es va desenvolupar l’hoquei sobre gel, adaptant antics jocs europeus a les condicions fredes i nevades del país. Aquest esport es va convertir en una part molt important de la cultura i la identitat canadenca.
Finalment, al Japó va sorgir el judo l’any 1882. Encara que té origen en arts marcials tradicionals, es va organitzar com un esport modern amb una forta funció educativa, basada en la disciplina, el respecte i el desenvolupament personal.
Entre finals del S.XIX i XX, van nàixer molts esports al voltant del Regne Unit que també van ser un èxit. El bàsquet per exemple, va sorgir degut a una necessitat pedagògica. El creador Naismith buscava una activitat que es puguera practicar durant la temporada d' hivern i que no fora tan agresiva. En 1892, es van publicar les primeres regles.
ResponElimina4 anys després, s' inicià el voleibol a mans de G.Morgan. Morgan buscava un esport per a membres de la YMCA de més edat que requerira menys contacte físic i esforç que el bàsquet. Després de que un observador es fixara en la naturalesa del joc de colpejar la pilota en l' aire, passà a anomenar-se volleibal.
Altre esport importantissim va ser el judo, creat per Jigoro Kano, naix de la voluntat de transformar les tècniques antigues de lluita en un mètode més educatiu i físic. Va fer un procés de modernització llevant les tècniques més perilloses per convertir lo en una disciplina esportiva i moral que es puguera ensenyar a les escoles.
Me parece muy interesante lo que comentas, sobre todo porque muchos de estos deportes no nacieron sólo como entretenimiento, sino también con una intención educativa y social. Por ejemplo, el caso del baloncesto me parece muy curioso porque hoy en día es un deporte súper competitivo y físico, pero realmente nació buscando justo lo contrario, una actividad menos agresiva y que se pudiera practicar en invierno.
EliminaTambién me parece interesante cómo tanto el voleibol como el judo se crearon pensando en adaptar el deporte a diferentes personas y necesidades. En el caso del judo, creo que destaca mucho la idea de convertir técnicas de lucha en algo más educativo y disciplinario, no solo centrado en pelear. Al final, todos estos ejemplos demuestran cómo el deporte fue evolucionando según lo que necesitaba cada sociedad en ese momento.
A finals del s.XIX i començament del s.XX també van aparèixier altres disciplines esportives que van arribar a tenir una gran popularitat en altres països. El cas més coneguts és el bàsquet, creat en 1891 en EEUU per un professor d’educació física, que es va trobar amb aquest esport buscant una activitat sota coberta per practicar durant l’hivern. Al principi, el joc s’utilitzava 2 canastes de prèssecs colocades en els extrems del gimnàs, però amb el pas del temps i les adversitat que donava la seva pràctica va evolucionar fins convertir-se en un dels esports més coneguts i practicats del món. Impulsat en gran mesura pero l’expansió internacional de l’NBA.
ResponEliminaAltre exemple importat d’un esport molt conegut i practicat que també va sorgir an EEUU, és el voleibol, inventat en 1895 per William G. Morgan, que en el sus inicis va rebre el nombre de “mintonette” y fou pensat con una opció menys intensa que el bàsquet.
Tanmateix, l’esport es va transformar tan ràpidament fins arribar al Jocs Olímpics i guanyar una enorme popularitat en regions com Europa, Amèrica Latina i Àsia. A més, va destacar desde prompte per promoure la participació conjunta de homes i dones, cosa poc comú per aquella època.
Encara que no va aconseguir la difusió global del bàsquet o del voleibol, el korfbal va lograr consolidar-se especialment als Paisos Baixos i Bèlgica. De fet, es consifera inclús un dels priemrs esports moderns que incorporava una intenció clara d’integració e inclusió social dins de la pràctica esportiva.
A finals del segle XIX i principis del XX, fora del Regne Unit van néixer esports clau adaptats a necessitats educatives, climàtiques o culturals específiques. Als Estats Units, la necessitat d'activitat a cobert durant el dur hivern va portar James Naismith a inventar el bàsquet (1891), seguit poc després pel voleibol (1895) com una alternativa sense contacte físic. A Europa, França va impulsar el ciclisme de ruta professionalitzant la competició amb la creació del Tour de França (1903), mentre que als Països Baixos va néixer el korfbal (1902) com una eina escolar pionera d'integració mixta. Fora d'Occident, el Japó de l'era Meiji va veure el naixement del judo (1882) de la mà de Jigorō Kanō, qui va transformar el combat feudal en un sistema educatiu i físic modern.
ResponEliminaEs interesante ver cómo cambia tanto la forma de entender el deporte en distintos países. En Reino Unido nos encontramos con ejemplos populares como el rugby, fútbol y tenis, los cuales fueron creados con una visión más enfocada a preparar a los jóvenes para ser futuros militares, empresarios y dirigentes del Imperio británico.
ResponEliminaCuando nos vamos fuera del contexto de Reino Unido nos encontramos con que 2 deportes muy populares hoy en día como son el baloncesto (1891) y el voleibol (1895) se originaron con la intención de servir como pasatiempo o como variantes más inclusivas para la participación de todas las personas.
Otro buen ejemplo es el judo (1882), el cual tuvo la finalidad de formar mejores personas más que simples luchadores y de enseñar al mundo las culturas y tradiciones de Japón.
Encara que molts esports moderns van nàixer al Regne Unit, a finals del segle XIX i principis del XX també van aparéixer esports importants en altres països. A Estats Units van sorgir esports com el bàsquet, creat per James Naismith el 1891 amb finalitats educatives, i el voleibol, inventat per William G. Morgan el 1895 com una activitat menys agressiva que el bàsquet.
ResponEliminaTambé als Estats Units es va desenvolupar el beisbol modern, que es va convertir en un dels esports més populars del país. A Japó es van modernitzar arts marcials tradicionals com el judo, creat per Jigoro Kano el 1882 amb una clara orientació educativa i moral.
Aquests esports comparteixen característiques de l’esport modern, com la reglamentació, l’organització en clubs i federacions i la competició estructurada, encara que van nàixer en contextos culturals diferents del britànic.
A finals del segle XIX i principis del segle XX van aparéixer diversos esports moderns fora del Regne Unit, en un context de gran desenvolupament de l’educació física i la vida urbana.
ResponEliminaUn exemple és el bàsquet, creat el 1891 als Estats Units per James Naismith, pensat com un esport d’interior per a l’hivern. També el voleibol, inventat el 1895 als Estats Units, amb l’objectiu de ser una activitat menys intensa físicament.
Al Japó, Jigoro Kano va crear el judo el 1882, basat en tècniques de lluita tradicionals però amb un enfocament educatiu i disciplinari.
Aquests exemples mostren que molts esports moderns van nàixer fora del Regne Unit i es van expandir ràpidament a nivell internacional.
El Reino Unido es donde se originaron muchos deportes. Pero en Estados Unidos, a finales del siglo XIX, surgieron deportes con una manera de pensar muy distinta. Un ejemplo importante es el béisbol. El béisbol se convirtió en el pasatiempo favorito de los estadounidenses y ayudó a unir a la sociedad después de la guerra civil. De esta forma, el béisbol se convirtió en un símbolo de la identidad cultural de Estados Unidos.
ResponEliminaEn otros lugares, como Francia, también hubo cambios importantes. Pierre de Coubertin fue quien impulsó los Juegos Olímpicos modernos en el año 1894. Aunque los Juegos Olímpicos no son un deporte en sí mismos, cambiaron la forma en que se competía. La idea era promover la paz y el amateurismo. En Canadá, surgió el lacrosse moderno, que se basó en juegos tradicionales de los indígenas.
Estos ejemplos muestran que, mientras que en Inglaterra el deporte se utilizaba para formar a las élites y a los militares, en otros lugares el deporte nació con objetivos más sociales. En algunos casos, el deporte se utilizó para crear una identidad nacional o para adaptar tradiciones antiguas a los nuevos tiempos. El béisbol, los Juegos Olímpicos y el lacrosse moderno son solo algunos ejemplos de cómo el deporte puede tener diferentes propósitos y significados en diferentes lugares y culturas.
A finals del segle XIX i principis del XX, mentre el Regne Unit consolidava esports com el futbol, el rugbi o el tennis, altres països del món occidental van desenvolupar les seues pròpies modalitats. Molts d'aquests esports van nàixer influenciats, precisament, pels principis del cristianisme muscular i la necessitat d'educar la joventut en valors morals i físics durant els mesos d'hivern. Algunos deportes de los nombrados son el judo, el futbol americano o el waterpolo
ResponElimina