Cineforum: Pel·lícula sobre el JJOO de Paris 1924
La segona pel·lícula que hem vist a classe és Carros de Fuego (1981). Està basada en fets històrics i descriu un moment interessant en l'esport olímpic per diversos motius: la competitivitat esportiva entre EEUU i Regne Unit, la presència de les idees del "cristianisme muscular", el control de l'aristocràcia sobre l'esport olímpic, els valors lligats a l'esport i la diferenciació entre esport professional i l'amateurisme de l'esport olímpic, la rivalitat i amistat entre un esportista jueu i un esportista cristià amb dos concepcions distintes del triomf, l'esport universitari... No feu resums de la pel·lícula i centreu els vostres comentaris en tractar aquells aspectes que considereu més significatius en relació als continguts que hem vist en En este enllaç podeu accedir a la pel·lícula.
La pel.lícula reflecteix molt bé alguns conceptes claus. D'una banda, mostra la tensió entre amateurisme i professionalització, evidenciant que l'esport estava condicionat per la classe social; a més, destaca la funció socialitzadora de l'esport, especialment a la universitat, com a espai de transmissió de valors i de reproducció social i apareix la dimensió ideològica amb el "cristianisme muscular" que vincula esport i moral. Per tant, veiem l'esport desde el punt de vista del autor com un espai d'identitat i conflicte, tant per les diferències culturals com per la creixent rivalitat entre nacions.
ResponEliminaEl més rellevant de Carros de Foc és com mostra la dimensió social i ideològica de l’esport. Es pot veure clarament la tensió entre amateurisme i professionalització, el paper de la classe social en la pràctica esportiva i com l’esport universitari serveix com a espai de transmissió de valors. També es reflecteix com les creences, com el "cristianisme muscular", i les rivalitats culturals influeixen en la manera de concebre el triomf i l’esport com a element d’identitat.
ResponEliminaCarros de Fuego muestra el choque entre el amateurismo de la aristocracia británica y la nueva competitividad de los años 20. Mientras los directivos de Cambridge exigen una práctica deportiva desinteresada, Harold Abrahams contrata a un entrenador profesional priorizando el rendimiento. Por otro lado, Eric Liddell trata el cristianismo muscular, entendiendo su talento físico como un don divino. La película muestra cómo el deporte olímpico empezaba a dejar de ser un pasatiempo para convertirse en un escenario de especialización, convicciones religiosas y reivindicación social.
ResponEliminaEn Carros de Fuego se aprecia cómo el deporte puede ser mucho más que competición, convirtiéndose en un espacio para formar el carácter y los valores personales, una idea central del cristianismo muscular. Los atletas combinan esfuerzo físico con disciplina, perseverancia y autocontrol, mostrando que el desarrollo moral y físico van de la mano. Esto se refleja especialmente en el amateurismo y el deporte universitario, donde competir no es solo ganar, sino crecer como persona. Además, la película muestra que la rivalidad entre países y religiones puede coexistir con la amistad y el respeto, ejemplificando la integración de cuerpo, mente y valores que defendía el cristianismo muscular.
ResponEliminaMe ha parecido muy interesante cómo se ve la diferencia entre el deporte amateur y el profesional. Los protagonistas corren no por dinero, sino por un orgullo personal, una fe o una identidad. A la vez, las olimpiadas se van llenando de presión, rivalidad y nacionalismo. Me ha llamado también mucho la atención la relación entre los dos corredores, uno judío y otro cristiano, porque la realción entre ellos va más allá de las diferentcias. Pienso en cómo el deporte, aunque a veces se use con fines políticos, también puede unir a las personas y redefinir qué es el triunfo.
ResponEliminaA través de sus protagonistas, se muestran dos formas distintas de entender el deporte, pero ambas profundamente ligadas a convicciones personales. Por un lado un personaje entiende el atletismo como una forma de honrar a Dios, por ejemplo su decisión de no competir en domingo, aunque sean los juegos olímpicos, refleja una fuerte relación entre sus creencias y acciones, mostrando que el deporte no está por encima de su fe. Por otro lado, la película también refleja la tensión entre el deporte amateur y el profesional. En la época en la que se sitúa la historia, el ideal del deporte amateur defendía la práctica por honor y superación personal, mientras que el profesionalismo estaba mal visto, sin embargo un personaje contrata a un entrenador. Todo esto nos muestra que el deporte no solo tiene una definición, sino la que cada participante decida darle.
ResponEliminaA Carros de Fuego es veu molt bé el xoc entre l'esport per honor i la competició real. El que més m'ha cridat l'atenció és com l'aristocràcia defensava l'amateurisme, veient malament que algú com Abrahams s'entrenara de forma més professional per a guanyar.
ResponEliminaTambé és clau el contrast entre els protagonistes: Liddell corre per la seua fe i els valors del cristianisme muscular, mentre que Abrahams ho fa per superar els prejudicis per ser jueu. Al final, la pel·lícula demostra que l'esport no és només córrer, sinó que està ple de política, religió i lluites de classe segons qui el practique.
L'aspecte que considere més important en aqusta pel·lícula son les raons pel qual corren els dos protagonistes, mentre Harold busca la validació externa d'agradar a tots i véncer-los, Eric troba córrec com una honra a Déu sense dependre del ego, a més un dels aspectes clau és quan es nega a córrec ja que era Diumenge el dia de la carrera i per tant deshonraria a la seua religió.
ResponEliminaUn dels aspectes més importants del film és la importància de l’esforç, la disciplina i la motivació personal, mostrant com cada atleta troba la seva pròpia manera de competir i donar sentit a l’esport. També destaca molt el tema del cristianisme muscular i l’amateurisme, ja que en aquella època es considerava que l’esport havia de ser amateur i fet per honor, no per diners ni fama.
ResponEliminaUno de los aspectos más importantes de la película es que nos hace preguntarnos si realmente vale la pena hacer cualquier cosa para ganar, o si es más importante mantenerse fiel a tus principios y valores, incluso cuando estás en la cima del deporte. Otro aspecto es que el atletismo puede verse de dos maneras muy diferentes. Por un lado, está la gente que lo ve como una forma de expresar su fe y ser coherente con sus creencias personales. Por otro lado, hay personas que lo ven como una manera de ganar reconocimiento social y superar sus propias inseguridades.
ResponEliminaEn Carros de Fuego lo que más me ha llamado la atención es la decisión de Eric Liddell de no competir en domingo por motivos religiosos. Me parece un momento muy significativo porque muestra hasta qué punto, en esa época, el deporte estaba ligado a valores morales y religiosos.
ResponEliminaPersonalmente, me sorprende que alguien renuncie a una prueba olímpica por sus creencias, sobre todo teniendo en cuenta la importancia de los Juegos. Pero al mismo tiempo, creo que refleja muy bien la idea del cristianismo muscular, donde el deporte no es solo ganar, sino actuar de forma coherente con tus principios.
Además, este caso también contrasta con la visión más competitiva de otros atletas, que priorizan el rendimiento y la victoria. Por eso, la decisión de Liddell no solo es algo personal, sino que muestra dos formas distintas de entender el deporte: una más basada en valores y otra más centrada en el éxito.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa película Carros de fuego refleja muy bien la tensión entre dos formas de entender el deporte en los años 20. Por un lado, la tradición aristocrática británica defendía el amateurismo. En cambio, personajes como Harold Abrahams representan una nueva mentalidad más moderna.
ResponEliminaAl mismo tiempo, Eric Liddell encarna una visión distinta, marcada por sus aspectos religiosos. Para él, correr no es solo competir, sino una forma de honrar a Dios.
Así, la película muestra cómo el deporte olímpico deja de ser un simple pasatiempo para convertirse en un espacio de especialización, identidad personal y también de cambio social..
La pel·lícula "Carros de Fuego" no només reflecteix el conflicte entre amateurisme i professionalització, sinó també com l’esport pot ser una eina de legitimitat social. En el cas de Harold Abrahams, guanyar no és només competir, sinó demostrar que pot ser acceptat en una elit que inicialment el rebutja.
ResponEliminaA més, crec que mostra molt bé el pas cap a l’esport modern, on el rendiment i la preparació comencen a ser fonamentals. Això es pot relacionar amb el procés d’institucionalització de l’esport vist a classe. En definitiva, la pel·lícula presenta l’esport com un espai de canvi social i no només de competició.
La película “Carros de Fuego” muestra que el deporte olímpico no era neutral, sino influido por la ideología y la clase social: la aristocracia británica defendía el amateurismo como un valor moral excluyente, mientras que el cristianismo muscular vinculaba el deporte con disciplina y religión, generando distintas formas de entender el éxito; además, refleja tensiones como la discriminación hacia el atleta judío y la creciente rivalidad internacional, evidenciando que el deporte también es un espacio de conflicto social, identidad y poder.
ResponEliminaLo más interesante de Carros de Fuego no es la historia en sí, sino todo lo que refleja sobre cómo era el deporte olímpico en ese momento y qué valores había detrás.
ResponEliminaPor un lado, muestra muy bien la idea del amateurismo olímpico, donde se defendía que el deporte debía practicarse “por amor al deporte” y no por dinero. Esto, en la práctica, favorecía a las clases sociales más altas, porque solo quienes tenían tiempo y recursos podían permitirse entrenar sin recibir una compensación económica. Aquí se ve claramente cómo el deporte no era igual para todos, sino que estaba muy ligado a la aristocracia y a las élites sociales.
También aparece el llamado “cristianismo muscular”, una idea muy presente en la época, que defendía que el deporte no solo formaba el cuerpo, sino también el carácter y la moral. Se relacionaba el esfuerzo físico con la disciplina, la fe y la superación personal, lo que daba al deporte un sentido casi moral o educativo.
El que més m'ha cridat l'atenció de Carros de Foc és el contrast entre les motivacions dels dos protagonistes. Harold Abrahams corre per demostrar-se a ell mateix i superar els prejudicis que pateix per ser jueu, mentre que Eric Liddell ho fa com una forma d'honrar la seua fe.
ResponEliminaAixò es veu molt bé quan es nega a córrer en diumenge, fins i tot estant als Jocs Olímpics, cosa que reflecteix clarament la idea del "cristianisme muscular": l'esport no com una fi en si mateix, sinó com una expressió dels valors personals.
També m'ha semblat interessant la tensió entre l'amateurisme i la professionalització. L'aristocràcia britànica veia malament que Abrahams contractara un entrenador, com si guanyar de manera "massa seriosa" trencara alguna norma no escrita. Això mostra que l'esport d'aquella època no era neutral, sinó que estava molt condicionat per la classe social i per qui tenia el poder de decidir com s'havia de practicar.
Lo que más me llama la atención de Carros de Fuego no es tanto la competición en sí, sino el trasfondo social que hay detrás. La película deja claro que el deporte olímpico de aquella época era un club bastante cerrado, donde la aristocracia marcaba las reglas y el "amateurismo" era más una excusa para mantener alejada a la gente de clase baja que un valor real. Harold Abrahams, que contrata un entrenador profesional, es visto con malos ojos precisamente por eso, porque rompe las normas no escritas de quién puede competir y cómo. Eso me parece más relevante que cualquier carrera: el deporte como espejo de una sociedad que usaba la pureza del amateur para disfrazar lo que en realidad era un filtro de clase.
ResponEliminaMés que una pel·lícula d'esport, Carros de Foc és un retrat íntim de què significa ser fidel a un mateix quan el món et posa a prova degut a les diferències i prejuicis que hi han cap a les persones pels seus origens i pensaments.
ResponEliminaL'Harold, que sent que ha de demostrar el seu valor en un món que el rebutja pel seu origen,
l'Eric, corre perquè se sent connectat amb alguna cosa més gran que ell mateix i es nega a traicionar la seua fe.
El que et queda al cor no són les medalles, sinó el silenci tens abans de la eixida, la lluita interna per mantenir la dignitat davant de les pressions i aquella sensació de llibertat absoluta quan el cos s'olvida de tot i només queda la voluntat per aconseguir allò que s'han proposat.
En definitiva, és una història sobre com, quan corres per allò en què creus, el resultat final importa menys que el camí que has fet per arribar a la meta, ''és un sentiment pur'' perque realment li agrada.
En aquesta pel.licula podem apreciar temes que hem donat a classe al llarg del quatri. Com per exemple, el amateurisme i el profesionalisme. Vegem com està present l' ideal de gentleman. L' aristocràcia defensava que l' esport s' havia de practicar sense un esforç excessiu ni preparació específica. Entrenar umb un professional es considerava fer trampa, ja que es trencava l' espèrit de l' aficionat que juga per plaer estètic. El fet que Abrahams busque l' eficiència tècnica i utilitze un entrenador pagat simbolitza el naixement de l' esport modern.
ResponEliminaD' altra banda trobem el cristianisme muscular amb Eric Lidell. Per a ell, córrer no és un fi en sí mateix, sinó una forma de donar glòria a Déu. La for´ça física i l' èxit en la pista es veuen com un reflex de la fortalesa moral i espiritual.
El seu conflicte és negar-se a córrer i posa en manifgest la jerarquía dels valors de l' època. Mentre que el COI i el Príncep de Gales representen el nacionalisme i la raó de l' Estat, Lidell manté les seues conviccions demostrant que l' esport es un camp on hi ha que integrar a l' individú i això ees posa a prova davant la institució.
La pel·lícula Carros de Fuego mostra com l’esport olímpic de principis del segle XX estava molt condicionat pels valors socials, religiosos i polítics de l’època. Més que una simple competició, l’esport apareix com un espai on es reflectien les diferències de classe, la religió i la idea de què significava guanyar.
ResponEliminaUn dels aspectes més interessants és la crítica a l’amateurisme olímpic, que en realitat afavoria les classes altes. L’aristocràcia britànica defensava que l’esport s’havia de practicar “per honor” i no de manera professional, però això només era possible per a qui tenia diners i privilegis. La pel·lícula mostra el xoc entre una visió tradicional de l’esport i una altra més moderna i competitiva.
També destaca la diferència entre els dos protagonistes. Eric Liddell entén l’esport com una manera d’expressar la seua fe i els seus valors cristians, mentre que Harold Abrahams veu la victòria com una forma de demostrar el seu valor dins una societat que el discriminava pel fet de ser jueu. Això fa que la rivalitat esportiva represente dos maneres diferents d’entendre l’èxit i la identitat personal.
El que més m’ha cridat l’atenció de Carros de Foc és com cada protagonista entén l’esport d’una manera diferent. Harold Abrahams veu la victòria com una forma de demostrar el seu valor davant d’una societat que el discrimina, mentre que Eric Liddell corre per la seua fe i els seus principis.
ResponEliminaTambé crec que la pel·lícula mostra molt bé la tensió entre l’amateurisme i l’esport més professional, ja que en aquella època entrenar amb un professional estava mal vist per part de l’aristocràcia. Al final, es veu que l’esport no era només competir, sinó també una qüestió social i ideològica.
La película Carros de Fuego nos permite ver cómo el deporte olímpico de principios del siglo XX no era solo una competición. En realidad, era un reflejo de los valores sociales de la época. Uno de los aspectos más importantes es el papel del amateurismo. La aristocracia británica defendía esto, ya que creía que el deporte debía practicarse por honor y sin recibir dinero. Sin embargo, esto también era una forma de exclusión. Solo las clases altas podrían permitirse entrenar sin necesidad de trabajar.
ResponEliminaUn ejemplo es Eric Liddell, el deporte no se entendió solo como rendimiento. Era una forma de expresar su fe y sus valores personales. Esto muestra cómo el deporte tenía una dimensión moral y educativa muy fuerte en esa época. Por otro lado, Harold Abrahams , representa una visión más moderna del deporte. En su caso, la competición no se basa en la fe, sino en la necesidad de superarse a sí mismo y de demostrar su valía en una sociedad que lo discrimina por su origen judío.
Carros de Fuego permet entendre l’esport olímpic com alguna cosa més que competició, ja que reflecteix ideologies, classes socials i valors diferents.
ResponEliminaUn dels punts principals és el conflicte entre amateurisme i professionalisme, on l’amateurisme està vinculat a les classes altes i a una idea moral de l’esport, mentre que el professionalisme representa una visió més pràctica i accessible.
També destaca el “cristianisme muscular”, que mostra l’esport com una forma de formació moral i espiritual, així com la diferent manera d’entendre el triomf entre els protagonistes.
En conjunt, la pel·lícula mostra que l’esport és un espai on es reflecteixen tensions socials, culturals i ideològiques.