Entrades populars d'aquest blog
Benvinguda
Benvingudes i benvinguts al blog de l'assignatura Teoria i història de l'activitat física i l'esport del Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, de la Universitat de València, que s'imparteix al Campus d'Ontinyent. Este blog té com propòsit servir de recurs d'ajuda a l'estudiantat per a facilitar-vos el seguiment del curs i d'estímul per a la vostra participació en els continguts i activitats que anem desenvolupant en les classes presencials, tant teòriques com pràctiques. Des d'ací vos convide a que participeu amb les vostres aportacions i espere que la iniciativa contribuïsca a la reflexió, el debat i la comunicació dels què estem implicats en esta assignatura. Per a trencar el gel, vos convide a que escriviu en este mateix post algun comentari sobre quins són els vostres ànims i expectatives amb les que comenceu esta assignatura. Rebeu una salutació, Pere Molina
La soule
A més de les activitats físicoesportives dels cavallers (justes, tornejos i passos d'armes), en l'edat mitjana, també es practicava un joc anomenat soule i que deriva de l'harpastum que jugaven els legionaris romans com part del seu entrenament per mantindre's en forma. Es té constància que la soule es practicava a les regions de Normandia i Picardia, al nord França i a Cornualles, al sud d'Anglaterra. Era un joc on s'enfrontaven dos equips, cada equip defensava un lloc determinat i l'objectiu era portar una pilota al lloc defensat per l'equip rival. Per aconseguir-ho es podien utilitzar qualsevol part del cos. Ací teniu un vídeo on ho podeu veure-ho: Una activitat semblant la trobem a Itàlia. Es tracta del calcio storico florentino . Una activitat físicoesportiva que es va recuperar durant la dictadura de Mussolini i que continua jugant-se a l'actualitat. Si teniu accés a Netflix, us recomane que vegeu el documental sencer. Ací teniu el tràil...

Para estos autores, el deporte es un juego pero más complejo diferenciado por reglas. Suits y Meier defienden que todos los deportes son un juego porque implica superar obstáculos mediante destreza física. Por otro lado, Caillois dice que el juego se puede perder al profesionalizarse y hacerse serio. Por último, Blanchard y Cheska lo ven como una evolución donde el juego se mezcla con la competitividad.
ResponEliminaSegons Suits diu que és un joc perquè acceptem regles per superar camins i aconseguir un objectiu; Meier afirma que és joc, però més organitzat i institucionalitzat; Caillois el relaciona amb l'agön, ja que és un joc basat en la competició; i Blanchard i Cheska expliquen que l'esport naix del joc, però es transforma en una pràctica més formal i reglada.
ResponEliminaDepén de l'autor que llegim, podem entendre si l'esport és o no un joc. En aquests casos, els autors coincideixen en que sí. En primer lloc, segons Suits, l'esport sí és un joc, però de destresa física. Per atra part, tenim a Meier, que opina que tots els esports són jocs, però que no tots els jocs són esports. Blanchard i Cheska tenen una visió de l'esport com a joc dins d'un context cultural. I per últim, Caillois definix el joc com una activitat lliure.
ResponEliminaSegons diferents autors,l'esport pot considerar-se un tipus de joc amb però amb tonalitats importants. Segons Suits l'esport és una subcategoria de joc institucionalitzat. Segons Meier l'esport és un joc competitiu i físic,però no tots els jocs són esports. Segons Caillois l'esport deriva del joc,però és una forma especial. Segons Blanchard i Cheska l'esport és un joc culturalment institucionalitzat,és a dir, l'esport és una expressió cultural del joc.
ResponEliminaCom a conclusió la majoria consideren que l'esport és una forma de joc però més regulada, competitiva i institucionalitzada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer a cada autor la relació entre joc i esport és diferent, i no tots coicideixen en el mateix.
ResponEliminaSegons Suits l'esport és un joc, on hi ha regles i orientat a assolir un objectiu. Per a ell l'esport seria un joc institucionalitzat però que manté l'essència lúdica. Segons Meier l’esport prové del joc, però es diferencia perquè és més formal, competitiu i orientat al rendiment. Segons Caillois, el joc és lliure i espontàni, mentre que l'esport és una evolució que té regles i és menys lliure. Per últim, segons Blanchard i Cheska, L’esport és un tipus de joc organitzat per la societat; naix del joc, però amb el temps es converteix en una activitat social amb normes i estructura.
En resum, segons aquests autors l'esport s'origina del joc, pero passa a estar amb més reglada(hi ha més normes), institucionalitzada (està més organitzat) i competitiu.
Des del que hem treballat a classe, es pot dir que l'esport té el seu origen el el joc, però no són exactament el mateix. Suits explica que jugar és acceptar unes regles per aconseguir un objectiu, i això també passa a l'esport. Caillois parla del joc competitiu (agon), que s'assembla molt a l'esport actual. Meier destaca que l'esport està més organitzat i institucionalitzat que el joc tradicional. Blanchard i Cheska també assenyalen que l'esport és una evolució cultural del joc. Per això l'esport prové del joc, però amb el temps ha adquirit característiques pròpies que el diferencien.
ResponEliminaSí, el deporte puede considerarse un tipo de juego, pero con características específicas. Según Suits, el deporte es un “juego serio” porque se juega con reglas voluntarias y busca un objetivo, aunque implique esfuerzo y disciplina; es decir, combina la libertad del juego con metas concretas. Meier también destaca la dimensión lúdica del deporte, pero subraya que este exige preparación y rendimiento, diferenciándose de juegos meramente recreativos. Callois clasifica los juegos en categorías y sitúa al deporte dentro de los que combinan competición y habilidad, con reglas claras y aceptación social. Por último, Blanchard y Cheska señalan que el deporte es un juego institucionalizado: cumple funciones sociales y educativas, y su práctica está organizada dentro de normas y estructuras regladas. En conjunto, el deporte es un juego, pero formalizado, competitivo y con propósito más allá de la simple diversión.
ResponEliminaLa relació entre el joc i l' esport és un dels debats clássics a tractar. Segons Suits, l' esport és una subcategoria del joc, es simplement un joc que requereix unes habilitats físiques a més de tindre regles. Parlant de Meier, és un poc més radical que Suits. Meier diu que tots els esports són jocs, que l' esport és un joc que posa a prova les capacitats físiques humanes i no li agrada la ides de que l' esport haja de ser serio o institucionalitzat. Segons Callois, classifica els jocs en 4 categories i l' esport entraria dins de l' Agon. Per a Callois el joc ha de ser una activitat lliure, separada i reglada. A més, adverteix que quan l' esport es professionalitza deixa de ser joc en tot el seu sentit. Finalment, des de la perspectiva de Blanchard i Cheska, l' esport és una forma evolucionada del joc que s' ha institucionalitzat. Mentre que el joc és espontani, l' esport implica un nivell de formalització i organització per a que puga tindre trascendència social. S' utilitza l' activitat física per transmetre valors.
ResponEliminaYo creo que el deporte en si, sí tiene mucho que ver con el juego, pero no es exactamente lo mismo.
ResponEliminaBernard Suits dice que el deporte es una forma de juego ya tiene reglas que aceptamos voluntariamente. Por otro lado , Klaus Meier piensa que no siempre son lo mismo, ya que el deporte es más organizado y competitivo que lo que es el juego.
Roger Caillois explica que el juego es algo libre y separado de la realidad, y que el deporte sería como una evolución más estructurada. Finalmente, Kendall Blanchard y Alyce Cheska dicen que el deporte es un juego, pero institucionalizado, con normas más fijas y reconocimiento social.
En mi opinión yo diría que el deporte nace del juego, pero ha ido evolucionando y se ha convertido en deporte, el juego forma parte del deporte pero puede haber un juego sin deporte, sin embargo no creo que exista un deporte sin algo de juego