Entrades populars d'aquest blog
Benvinguda
Benvingudes i benvinguts al blog de l'assignatura Teoria i història de l'activitat física i l'esport del Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, de la Universitat de València, que s'imparteix al Campus d'Ontinyent. Este blog té com propòsit servir de recurs d'ajuda a l'estudiantat per a facilitar-vos el seguiment del curs i d'estímul per a la vostra participació en els continguts i activitats que anem desenvolupant en les classes presencials, tant teòriques com pràctiques. Des d'ací vos convide a que participeu amb les vostres aportacions i espere que la iniciativa contribuïsca a la reflexió, el debat i la comunicació dels què estem implicats en esta assignatura. Per a trencar el gel, vos convide a que escriviu en este mateix post algun comentari sobre quins són els vostres ànims i expectatives amb les que comenceu esta assignatura. Rebeu una salutació, Pere Molina
La soule
A més de les activitats físicoesportives dels cavallers (justes, tornejos i passos d'armes), en l'edat mitjana, també es practicava un joc anomenat soule i que deriva de l'harpastum que jugaven els legionaris romans com part del seu entrenament per mantindre's en forma. Es té constància que la soule es practicava a les regions de Normandia i Picardia, al nord França i a Cornualles, al sud d'Anglaterra. Era un joc on s'enfrontaven dos equips, cada equip defensava un lloc determinat i l'objectiu era portar una pilota al lloc defensat per l'equip rival. Per aconseguir-ho es podien utilitzar qualsevol part del cos. Ací teniu un vídeo on ho podeu veure-ho: Una activitat semblant la trobem a Itàlia. Es tracta del calcio storico florentino . Una activitat físicoesportiva que es va recuperar durant la dictadura de Mussolini i que continua jugant-se a l'actualitat. Si teniu accés a Netflix, us recomane que vegeu el documental sencer. Ací teniu el tràil...

Yo creo que la competición es lo que diferencia al deporte. Si no hay un reto contra otras personas es solo un ejercicio físico o actividad recreativa. El deporte necesita ese componente competitivo e institucionalizado para diferenciarse de por ejemplo salir a caminar o ir al gimnasio por estética que seria solo ejercicio físico.
ResponEliminaLa competició no es imprescindible perquè existisca esport. Segons Cagigal, l'esport també és una activitat física amb finalitat educativa, recreativa i de salut, no sols competitiva. Per això, es pot fer esport per diversió o superació personal sense necessitat de competir.
ResponEliminaJo crec que la competició és necessària en l'esport perquè dona sentit a tota la pràctica que has fet i a més motiva als participants a esforçar-se i millorar. També afavorix valors com el respecte, la responsabilitat, el treball en equip... No obstant en l'esport formatiu la competició ha d'estar orientada a l'aprenentatge i al desenvolupament personal, no als resultats.
ResponEliminaPer a Parlebas considera que l'esport ha de ser institucionalitzat i també competitiu, per tant la competició seria un aspecte de molta importància per a poder diferenciar l'esport amb el joc motor. Per a aquest autor sense competició no podríem parlar d'esport. Mentre que per a Cagigal, la competició en l'esport és important, però no imprescindible, ja que conidera que també hi ha esport amb finalitat de participar, millorar o per benestar i no és necessària la competició en aquest tipus d'esport.
ResponEliminaSegons Parlebas, l'esport es caracteritza per ser una pràctica motriu reglada i, en la majoria dels casos, competitiva, ja que sol implicar oposició i comparació de resultats. Per tant, per a ell la competició es un element molt rellevant en la definició d'esport. En canvi, Cagigal entén l'esport com una activitat lúdica i cultural que també pot tindre un component educatiu i social, no només competitiu. Per això, encara que la competició es molt important en l'esport moder, no sempre és absolutament imprescindible en totes les seues manifestacions.
ResponEliminaSí, la competición es necesaria en el deporte, pero con matices. Según autores como Parlebas, uno de los elementos que define el deporte es la existencia de reglas y la interacción estructurada entre los participantes, lo que normalmente se materializa en la competición. La competición no solo permite evaluar habilidades y rendimiento, sino que también fomenta motivación, superación personal y aprendizaje de valores como el respeto y la cooperación dentro de un marco reglado. Sin embargo, esto no significa que toda práctica física deba ser competitiva: la actividad física y el ejercicio también son esenciales para la salud y el desarrollo, pero para que algo se considere deporte según las definiciones académicas, la competición (aunque sea en formas adaptadas o simbólicas) es un componente central.
ResponEliminaSegún Cagigal, la competición es un elemento muy importante en el deporte, pero no siempre es absolutamente necesaria.
ResponEliminaÉl entiende el deporte como una actividad humana que va más allá de competir, ya que también incluye valores como el juego, la superación personal y el desarrollo individual.
Bajo mi opinión, la competición no es estrictamente necesaria , sin embargo es algo muy importante ya que le da un objetivo al deporte fuera del disfrute mero por practicarlo , bajo mi punto de vista es necesaria , pero no para todos es así