Demà comencen els Jocs Olímpics d'Hivern
Demà, 4 de febrer, comencen les competicions del JJOO d'Hivern Milà-Cortina 2026. Ja sabeu que la primera edició dels JJOO moderns va ser a Atenes el 1896. Els JJOO d'Hivern es van afegir després i la primera edició va ser a Chamonix (França), el 1924. Ací vos deixe un article sobre els mateixos per a que el comenteu.
Els Jocs Olímpics d'Hivern Milà- Cortina 2026 són emocionants i és genial veure esports nous com ara el ski mountaineering, a més de la igualtat de gènere entre diferents participants d'arreu de tot el món, que mostra com l'esport evoluciona amb el temps.
ResponEliminaEstic d'acord amb l'article quan parla de la desigualtat entre països i l'efecte sobre el territori: només uns pocs amb més recursos i millors condicions geogràfiques concentraran la major part de participants i medalles, mentre que altres delegacions tindran una presència més simbòlica i indignada. Aixó evidencia que els JJOO no sempre són igualitaris i poden generar debat social, com va passar amb la proposta dels Pirineus. En definitiva, m'encanta veure l'esport en acció i tot el que comporta, però també crec que és important reflexionar sobre els seus efectes socials, econòmiques i territorials....
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSovint parlem dels JJOO en general i oblidem que la versió d’hivern té una història pròpia, relativament recent si la comparem amb Atenes 1896. El fet que nasqueren a Chamonix el 1924 mostra també com l’esport i el clima condicionen la cultura esportiva dels territoris. Serà interessant veure com aquesta nova edició combina tradició olímpica i modernitat en un context europeu tan simbòlic com Itàlia.
ResponEliminaJo he volgut fer una crítica constructiva de l'article des del meu punt de vista:
ResponEliminaL’article de La Veu del País Valencià sobre el JJOO d’Hivern de Milà-Cortina 2026, on questiona temes rellevants que ens ajuden a entendre aquest esdevinent com a tal i qué representa realment. No s’explica només que són i com serán el Jocs, també deixa que els lectors pensin i relfexionen sobre com aquests grans esdevenimetns esportius s’organitzen avui en dia i les seves conseqüències. Durant tot l’article podem veure termes com ara, desigualtat, la sostenibilitat, l’impacte social i també els dilemes étics que comporten l’esport internacional, que es tracten de manera molt crítica, que permet fer-se una idea bastant ben concebuda del que son el Jocs de Milà-Cortina i que n´hi ha darrere.
El text, primerament destaca que el JJOO d'Hivern de Milà-Cortina 2026 tenen l’epecatica de ser els més grans de la história, amb una participació de més països, més esportistes i amb noves disciplines com ara l’esquí de montanya. Aquesta ampliació tan gran, representa una boníssima oportunitat per donar mér visibilitats a aquests esports que desde sempre han tingut molt poca presència i per fer-los més diversos. No solament es realitzaràn el Jocd d`Hivern, sinó que també es celebren el Jocs Paralímpics al mateix territori, reforçant el missatge d'inclusió, igualtat i compromís amb un esport obert a totes les persones, aportant una part més humana deixant de costat la competició tan exigent.
Tanmateix, assenyala una important contradicció: els esports d’hivern continuen sen poc accessibles. Primer de tot, requereixen un lloc amb neu, unes installacions específiques i grans inversiones económiques, varies condiciones que molts països no poden assumir per la seva localització geográfica. Un exemple països d’Àfrica sobertot, Àsia Sudoriental, etc… Aquest fet, no concorda amb la suposada universalitat de les olimpiades, ja que de forma pràctica solament uns pocs països amb recursos suficients poden competir de forma igualitària. Desigualtat que es reflecta en el repartiment de medalles i que obliga a donar-li una volta fins a quin punt el Jocs són realment equitatius.
A més a més, l’article analitza també l’impacte económic i social que té organitzar un esdeveniment d’aquesta grandària.Tantes inversions públiques i la construcció massiva d'infraestructures generen dubtes sobre la seva posterior utilitat, ja que generalment no s’aprofiten una vegada finalitzen el Jocs. Això posa en dubte sobre si les ciutats surten realment beneficiades o, per contra, assumeixen uns costos molt elevats amb retorns incerts.
Pel que fa al medi ambient, aquesta article es centra en els riscos i conseqüències que comporta realitzar competiciones en entorns natural que generalment son fràgils, com ara el Alps. Fan un ús de neu artificial que implica un gran consum d’energia i aigua, i en un context de crisi climàtica es especialment problemàtic. Aquesta situació fa que tinguem que replantejar el model dels esports d´hivern per a que siguin més sostenibles i respectuosos amb el territori i el medi ambient.
Finalment, podem veure com s’adpota una visió molt crítica cap al moviment olímpic, ja que es qüestiona la coherència amb què s’apliquen criteris ètics i sancions segons el context polític o geopolític del moment, pels interessos del pais i la competició. Aquestes constants contradiccions, posen en evidència que l’esport d’elit no es desvincula de la política i que cal analitzar-lo com cal.
En resumen, el text dona una visió sobre els JJOO d’Hivern Milà-Cortina 2026 molt completa s, posant conjuntament tants els aspectes positius (creixement, inclusió i visibiliat) com els negatius i la seva reflexió (desigualtat, sostenibilitat impacte social i ética), i ens ajuda a entendre el Jocs no com una festa esportiva, sinó també com un fenomen amb fets i conseqüències per a la societat.
Els Jocs Olímpics d'Hivern sempre han set la sombra del Jocs Olípics d'Estiu, ja que se li dóna molta importància als d'Estiu i són els que la gent més segueix per tradició. Tot i això cada vegada la gent es fixa més en els d'Hivern però no hi ha comparació, aquest any segons l'article serà la més gran per la quantitat de participants i països com per la quantitat de disciplines i proves. Cal recalcar que hi ha una gran diferència d'oportunitats per als diferents països, ja que no tots poden practicar el seu esport durant tot l'any, o fins i tot no el poden practicar al seu país. Aquesta desigualtat es prou important per a l'obtenció de medalles. A més a més els Jocs Olímpics d'Hivern, generen una gran despesa pública molt elevada per a fer estructures que després no s'amortitzen. També cal recalcar la desigualtat que imposa el Comité Olímpic als diferents països, ja que els participants de Rússia i Bielorússia si volen competir estan restringits, però hi ha altres països on hi ha conflictes que no tenen ninguna conseqüència. Per últim, el canvi climàtic està provocant que no sigui tan fàcil poder continuar els Jocs Olímpics d'Hivern, perquè cada vegada hi ha més escasetat de neu a les muntanyes.
ResponEliminaLa verdad es que a mi lo que más me llamó la atención de estos Juegos Olímpicos de Invierno fue el patinaje artístico.
ResponEliminaMe parece un deporte increíble, no solo por la dificultad técnica, sino por la mezcla de fuerza, coordinación y expresión artística. Me recuerda a mi deporte en el que se llevan a cabo horas y horas entrenamiento para demostrarlo todo en unos escasos minutos. A veces lo vemos como algo solo bonito , pero realmente es un trabajo durísimo.
Al mismo tiempo, leyendo sobre los Juegos, no pude evitar pensar en la desigualdad que hay en los deportes de invierno, pues no todo el mundo puede practicar patinaje artístico o esquí desde pequeño, ya que son deportes caros y necesitan instalaciones muy específicas. Eso hace que solo ciertos países o familias con recursos puedan permitirse llegar a competir al máximo nivel. A mi parecer es algo injusto, porque el talento no depende del dinero, pero las oportunidades muchas veces sí, aunque así es el sistema y deconstruirlo desde dentro es tan solo una idealización meramente moral.
Además el impacto que tienen estos grandes eventos en el medio ambiente y en la población . Entiendo que dan visibilidad y pueden generar economía, pero creo que es importante preguntarse si realmente compensan los costes y si se hacen pensando en el bien común o simplemente es una forma de mover dinero para los de arriba y realmente no reivindican el deporte.
En general, me encantó la parte deportiva, pero creo que también es necesario mirar más allá del espectáculo y reflexionar sobre qué hay detrás.
El 4 de febrero empiezaron las competiciones de los JJ OO de Invierno Milán‑Cortina 2026, unos Juegos que siguen más de un siglo después de la primera edición de Atenas en 1896 y de los primeros JJ OO de Invierno en Chamonix en 1924. En el artículo nos recuerdan que esta edición será la más grande de la historia de los Juegos de invierno, con un número récord de deportistas, países participantes y disciplinas, pero también con importantes debates alrededor de la desigualdad en el acceso a los deportes de nieve y el impacto económico y medioambiental que generan unas citas de este tipo en las regiones anfitrionas. Se señala que las condiciones geográficas y la infraestructura necesaria favorecen a países con más recursos, lo que cuestiona la supuesta universalidad del movimiento olímpico, y también se critica el elevado coste que supone para las ciudades sede, tanto en dinero público como en patrimonio ambiental y social.
ResponEliminaEn este sentido, los Juegos no solo son una celebración deportiva de alto nivel, sino también una ocasión para reflexionar sobre cómo se organizan estos eventos y qué valores se priorizan dentro del deporte internacional.