Article d'actualitat sobre el Mundial de futbol de 2026
Escric articles d'opinió sobre esport al Diari La Veu del País Valencià. Ací vos deixe un sobre un tema malauradament de molta actualitat per a que, si voleu, el comenteu:
Entrades populars d'aquest blog
Benvinguda
Benvingudes i benvinguts al blog de l'assignatura Teoria i història de l'activitat física i l'esport del Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, de la Universitat de València, que s'imparteix al Campus d'Ontinyent. Este blog té com propòsit servir de recurs d'ajuda a l'estudiantat per a facilitar-vos el seguiment del curs i d'estímul per a la vostra participació en els continguts i activitats que anem desenvolupant en les classes presencials, tant teòriques com pràctiques. Des d'ací vos convide a que participeu amb les vostres aportacions i espere que la iniciativa contribuïsca a la reflexió, el debat i la comunicació dels què estem implicats en esta assignatura. Per a trencar el gel, vos convide a que escriviu en este mateix post algun comentari sobre quins són els vostres ànims i expectatives amb les que comenceu esta assignatura. Rebeu una salutació, Pere Molina
La soule
A més de les activitats físicoesportives dels cavallers (justes, tornejos i passos d'armes), en l'edat mitjana, també es practicava un joc anomenat soule i que deriva de l'harpastum que jugaven els legionaris romans com part del seu entrenament per mantindre's en forma. Es té constància que la soule es practicava a les regions de Normandia i Picardia, al nord França i a Cornualles, al sud d'Anglaterra. Era un joc on s'enfrontaven dos equips, cada equip defensava un lloc determinat i l'objectiu era portar una pilota al lloc defensat per l'equip rival. Per aconseguir-ho es podien utilitzar qualsevol part del cos. Ací teniu un vídeo on ho podeu veure-ho: Una activitat semblant la trobem a Itàlia. Es tracta del calcio storico florentino . Una activitat físicoesportiva que es va recuperar durant la dictadura de Mussolini i que continua jugant-se a l'actualitat. Si teniu accés a Netflix, us recomane que vegeu el documental sencer. Ací teniu el tràil...
Les MMA són una disciplina amb molta violència disfressada d'esport. Tot i tenir regles i proteccions mínimes, permeten cops i tècniques pensades per causar el màxim de mal, allunyant-les de l'esport civilitzat. La seua popularitat normalitza la violència entre el públic, especialment joves, i pot donar lloc a comportaments molt agressius i riscos físics greus per als lliutadors, com lesions permanents o traumatisme cranial.
ResponEliminaLes MMA han generat un gran debat, ja que encara que siga una competició reglada, en estes, s'amaga una violència que per a molta gent és incompatible en lo que és l'esport.
ResponEliminaAquesta disciplina, per el contrari que atres arts marcials, no busca la tècnica pura, sinó que la violència i el dolor de l'atre lluitador és lo que genera l'espectacle.
Aquesta disciplina posa en perill als lluitadors, sobretot neurològicament, per causa dels impactes repetitius al crani, i a més, envia un missatge molt perillós a les noves generacions: la violència i l'agressivitat pot ser un camí cap a l'èxit i reconeixement social.
Crec que les Arts Marcials Mixtes no es poden considerar simplement violència disfressada d'esport. Encara que desde fora poden semblar sols agressivitat, en realitat estan regulades per normes molt estrictes i requereixen preparació física,tècnica i mental. A més, com en altres esports de combat, hi ha respecte entre els competidors i control de la situació. Des del meu punt de vista, la diferència està en el context i en les regles, no és una baralla al carrer, sinó una pràctica esportiva reglada. Per això, ben enteses, les MMA són un esport exigent i complet, no només violència.
ResponEliminaEl artículo critica las MMA señalando que, aunque se presenten como deporte, muchas veces son una exhibición de violencia bajo apariencia reglada. Destaca que, a diferencia de deportes como el boxeo, la violencia en las MMA es más extrema y su esportivización aún es limitada según Norbert Elias, por lo que su reconocimiento como deporte es cuestionable. Invita a reflexionar sobre qué entendemos por deporte: no solo reglas y competición, sino también control de la violencia y protección de los participantes.
ResponEliminaLa imagen que vemos representa un combate de MMA, un deporte que ha ido ganando mucha popularidad en los últimos años. Aunque puede parecer bastante violento, es importante recordar que cuenta con reglas, árbitros y medidas de seguridad para proteger a los luchadores. Además, muchos de los atletas que practican MMA tienen una preparación física y técnica impresionante, ya que combinan diversas artes marciales.
ResponEliminaDesde mi punto de vista, el debate gira en torno a si deberíamos considerarlo principalmente un deporte o más bien un espectáculo. La violencia es parte del combate, pero también hay entrenamiento, estrategia y una competición bien regulada.
Les Arts Marcials Mixtes per a mí són un esport amb 0 esportivitat i un tant maxista, així i tot hi haguent combats de xiques.
ResponEliminaL' article presenta una crítica sobre el creixement d' aquestes a Espanya, amb el protagonista més top Ilia Topuria, normalitzant una violència extrema que s' allunya dels valors de l' esport tradicional. Mentre que la història de l' esport s' ha basat en un procés d' esportivització reduïnt el dany físic, el pilar central de MMA és la violència real, baralles autoritzades que ens fan retornar al model romà de lluita. A més, hi ha una manca de reflexió crítica per part de les autoritats i mitjans de comunicació a l' hora de presentar aquest esport com un més, ignorant l' impacte que pot tindre en l' educació dels xiques i la seua naturalesa violenta. Estàn fent de la violència real un producte de consum.
Después de leer este articulo sobre las artes marciales mixtas , se nos plantea la duda de si estas son violencia disfrazada de deporte.
ResponEliminaBajo mi punto de vista , tampoco es correcto desestimar el trabajo que realizan los deportistas , si bien es cierto que en este tipo de deportes existe una gran cantidad de violencia que quizás en anterioridad si fuera simplemente por el hecho de disfrazar la violencia como deporte. Actualmente no considero que esto sea el objetivo de estos deportes , ya que existe un reglamento ect.
Aún así estos deportes tienen más riesgos de sufrir lesiones irreparables , que otros.
Y no deja de suponer un riesgo para la integridad de los deportistas.
En conclusión, si enmascara la violencia y más que un deporte se podría comparar con una forma de entretener a base de la violencia , que no deja de ser algo morboso que a la gente le llega a gustar